- Jugar primer amb l’endivinalla a que endivinin quin instrument no diem:
El gegant Delfí,
Mai no calla i sempre balla,
El gegant Delfí,
Sona ......... i tamborí.
El gegant Delfí ,
Sona el tamborí i la ............
El gegant Delfí.
Posteriorment ja podrem fer una observació més acurada del text i la rima.
- Es pot jugar a fer rimes fent que el gegant sigui d’una població i fer-ne una rima.
Podem canviar el nom del poble del gegant, les accions i mantenir la música.
A continuació us presentem les rimes que van fer les corals del Maresme-Vallès pel Juguem Cantant del 2008.
1) El gegant de Granollers, sempre balla, sempre balla, el gegant de Granollers, sempre balla pels carrers.
2) El gegant de Malgrat, sempre canta, sempre canta, el gegant de Malgrat, sempre canta al teu costat.
3) A sant Vicenç de Montalt, ara balla, ara balla, a Sant Vicenç de Montalt, ara balla amb un timbal.
4) El gegant de Calella, canta i balla, canta i balla, el gegant de Calella, canta i balla amb una vella.
5) El gegant de Vilassar, sempre balla, sempre balla, el gegant de Vilassar, sempre balla i fa cantar.
6) El gegant d’Argentona, sempre balla i mai no es cansa, el gegant d’Argentona, sempre balla molta estona.
- També pot resultar interessant veure que ens els diccionaris no acostumarem a trobar la paraula "Passacarrers" sinó que trobarem la paraula "Cercavila". Podem buscar el significat i comentar-lo amb els infants. En el diccionari Català-Valencià-Balear de l'institut d'estudis catalans diu:
CERCAVILA f.
1. Passada que fa la música sonant pels carrers d'una vila per anunciar el començament d'una festa (occ.);cast. pasacalle.Ja ha passat pel carrer la cercavila. Guimerà Poes. II, 108.
2. Capta que fan el rector, l'alcalde i el majoral de festes pels carrers el dia de Sant Víctor i la Mare de Déu, patros del poble (Forcall).
3. Fer la cercavila: passejar sense objecte, andoiar (Aguiló Dicc.)
Fon.: seɾkaβíla (Pont de S., Forcall); seɾkaβílɛ (Tremp, Ll.).
Etim.: compost de l'imperatiu de cercar i del substantiu vila. El verb cercar té en aquest compost la significació arcaica de "recórrer" com en el mot cercapous.
Música
1) Presentar la gralla i el tabal (amb instruments reals o a través de l'apartat "fotografies d'instruments" d'aquest bloc). En el cas de la gralla podem parlar dels dos tipus que hi ha i comparar-les. En el càs del tabal podem parlar de que aquesta paraula serveix per anomenar desde l’emblemàtic i gegantí Tabal de la Patum de Berga, passant pels de mida mitjana que utilitzen les colles de diables i els petits que habitualment acompanyen a les gralles als passacarrers.
2) Destacar que hem conservat la melodía del “Gegant del pi” però hi ha un altre text, “El gegant Delfí” (endivinalla del llibre “Més música, mestre!” de Miquel Desclot).
Recomanar cantar la cançó dues vegades (ja que sinó és força curta), fent que a la segona vegada els alumnes es tapin el nas amb els dits tal com s’indica en la partitura imitant el so més nasal de la gralla. Això crea una sonoritat més festiva i sorprèn el públic.
3) La cançó té un ritme binari molt marcat per la qual cosa podem jugar amb el moviment de diferents maneres:
· Per exemple, si ho dividim en dos grans frases: en la part instrumental picar la primera frase de mans i la segona al cap i quan apareix la veu picar el mateix amb un altre company.
· Si la dividim en 4 frases, també podem caminar la pulsació jugant a seguir diferents direccions en cada frase (davant, darrera, costat, diagonal…) en la part instrumental, en la part vocal podem agafar de la mà a un company i caminar junts (caldrà posar-se d’acord amb les direccions o fer que un guïi primer i després l’altre, etc.)
Anem més enllà
Descobrim l'Audició i/o la partitura
- Observar en l’audició i la partitura la crida de les gralles del primer compàs i caiguda. Per tal de facilitar el seu reconeixement amb els alumnes podríem picar aquest ritme i posar-li un text, com per exemple: “Vin-ga! Ja co-men-cem!”.
· 1a part: instrumental, sonen les gralles amb els instruments de percussió, representant clarament els instruments de carrer i creant la sonoritat de passacarrers.
· 2a part: L’acordió i el contrabaix entraran per acompanyar les veus. En aquell moment desapareixen les gralles per deixar el protagonisme a les veus.
· 3a part: les gralles entraran per jugar tot fent el contratemps.
Activitats interdisciplinars
Coneixement del Medi Natural i Social: Veure que el passacarrers es podria situar arreu del Principat. Les festes acostumen a iniciar-se amb un passacarrers per tant són presents arreu.
També es podria organitzar alguna sortida a algun taller on fabriquin gegants i capgrossos, veieu: http://sarandaca.com/taller-sarandaca/
Plàstica: es pot realitzar algun capgros, gegant o drac per a l’escola.