Passacarrers
Els passacarrers és un recorregut pels carrers de la ciutat que engloba balls i música, així com a vegades foc i pirotècnia.
Sovint parlem de passacarrers o Cercavila: acte de recórrer els carrers d’una població amb la música com a anunci d’una funció religiosa o d’una festa o com a preludi d’una serenata. Per extensió marxa o peça musical, de caràcter popular que es toca en aquestes ocasions.
Cal dir també que la cada cop major preponderància cívica en tota mena de representacions folklòriques al carrer ha fet que sorgissin un seguit de manifestacions no entroncades necessàriament amb cap celebració religiosa, però que incorporen alguns dels elements de les processons o del seguici. És el cas, per exemple, de les trobades sectorials o els correfocs que, com que són itinerants, reben el nom genèric de cercaviles.
En moltes poblacions, a més, i per donar protagonisme a la mainada, i també com a escola o planter, s’han instaurat les cercaviles infantils o festa major dels petits, que reprodueixen els elements, balls, figures i entremesos del seguici de la festa gran.
Les cícliques prohibicions, manipulacions i aturades que han viscut aquestes manifestacions no han aconseguit fer-les desaparèixer. Un dels motius és que molts dels elements i figuracions no deixen de ser reminiscències de religions més reculades, de cultes a divinitats paganes i a forces de la natura que el cristianisme ha sabut adaptar per fer-ne un sincretisme útil als propòsits evangelitzadors i que romanen en essència en la memòria col·lectiva del poble.