Consisteix en un conjunt de barres de fusta afinades i disposades sobre un bastidor, que sonen en percudir-les amb unes macetes.
Les làmines acostumen a ser de palissandre o d’altres fustes semblants pel que fa a duresa i ressonància. Podrem trobar plaques de bambú, en alguns instruments ètnics, i de fibra de vidre o de resines sintètiques (que imiten l’aspecte i les qualitats sonores de la fusta). L’afinació ve determinada pel gruix i la longitud de les barres. Així, com més curtes són, més agut és el so que produeixen. Els instruments de més envergadura abracen quatre octaves. Les làmines solen estar arrenglerades, una per cada nota, i situades en progressió de greu a agut i d’esquerra a dreta.
Les làmines acostumen a ser de palissandre o d’altres fustes semblants pel que fa a duresa i ressonància. Podrem trobar plaques de bambú, en alguns instruments ètnics, i de fibra de vidre o de resines sintètiques (que imiten l’aspecte i les qualitats sonores de la fusta). L’afinació ve determinada pel gruix i la longitud de les barres. Així, com més curtes són, més agut és el so que produeixen. Els instruments de més envergadura abracen quatre octaves. Les làmines solen estar arrenglerades, una per cada nota, i situades en progressió de greu a agut i d’esquerra a dreta.
Podem trobar:
- Xilòfons diatònics: les làmines s’ordenen en una sola filera.
- Xilòfons cromàtics: les làmines s’ordenen en dues fileres, a diferent alçada i amb les barres disposades de manera anàloga al teclat d’un piano.
El so es produït en posar-les en vibració colpejant-les amb una, dues o més baquetes. Les baquetes de material dur provocaran sons brillants i incisius, les de material tou, apagats i suaus. Depenent de si se’n fa servir més d’una alhora, el xilòfon pot ser un instrument melòdic o harmònic. Les làmines solen estar muntades damunt una caixa de ressonància, que n’amplifica el so. En el models més senzills és un caixó de fusta, i en d’altres, com la marimba o xilòfon d’orquestra, hi ha uns tubs metàl·lics que fan de ressonadors i que han d’estar afinats d’acord amb la freqüència de la làmina que els correspon.
Es creu que és un instrument originari del Sud-est d’Àsia, des d’on es difongué cap a l’Àfrica i, posteriorment, l’Amèrica Central. Vers els segle XV aparegué a Europa, on fou conegut com a saltiri de fusta. En la seva forma més senzilla, els xilòfons són usats com a instruments escolars, sovint en combinació amb els metal·lòfons, especialment en el mètode didàctic inspirat per Carl Orff.
Es creu que és un instrument originari del Sud-est d’Àsia, des d’on es difongué cap a l’Àfrica i, posteriorment, l’Amèrica Central. Vers els segle XV aparegué a Europa, on fou conegut com a saltiri de fusta. En la seva forma més senzilla, els xilòfons són usats com a instruments escolars, sovint en combinació amb els metal·lòfons, especialment en el mètode didàctic inspirat per Carl Orff.