El ball pla va esdevenir el més popular de tots els balls practicats a Catalunya a causa de la seva facilitat, apte per a totes les capes socials i per a totes les edats, i que alhora permet el lluïment personal dels balladors i les balladores de més gràcia i habilitat.
És una dansa oberta (d’entrada i sortida voluntària) i que es balla a l’aire lliure. S’acostumava a ballar en indrets amples (places, aplecs i fontades) en el qual les parelles puguessin fer una rotllana tancada. Es diu pla perquè la coreografia s’executa bàsicament sense saltar, de manera que el pas que intervé s’anomena punt pla o punt de ball pla.
Exemple del Ball pla de Vilafranca:
En aquest vídeo veurem l’evolució històrica del ball pla i també ensenyen el vestit típic a Vilafranca del noi i de la noia.
En aquest vídeo veurem l’evolució històrica del ball pla i també ensenyen el vestit típic a Vilafranca del noi i de la noia.
És un ball en parella, en el que el noi dóna la seva mà dreta a la noia. Si bé és un ball de parella, en algun cas també el ballen un noi amb dues noies, donant una mà a cada una d’elles, o bé un noi amb tres o quatre noies; en aquest cas només dóna la mà dreta a la seva parella i, seguint aquesta, les altres noies l’una amb l’altra.
Coreogràficament podem parlar de dues parts que s’intercalen. A la primera les parelles es mostren amb elegància i galanteig al públic present que els envolta ja sigui caminant o puntejant; en la segona amb el punt pla es van realitzant figures, evolucions o variacions coreogràfiques com voltar amb la parella, girar sobre un mateix, avançar i retrocedir, esquena amb esquena, etc. Entre la primera i la segona part és força freqüent que cada ballador faci fer un risto o rístol (giravolt) a la seva parella, sense deixar-se anar. El risto és una forma de salutació que antigament acostumava a fer-se tant en l’entrada al ball com al final.
Les moltes possibilitats d’aquest ball fan que pugui ser ballat amb tota solemnitat per una sola parella, quan hi ha alguna circumstància que així ho justifica, o que sigui un ball col·lectiu, ballat per tantes parelles com hi vulguin entrar. En aquest segon cas, i previ acord dels balladors, hi cap, també, la possibilitat de fer rotació entre els balladors, de manera que cada vegada que finalitza la curta melodia les noies es desplacen un lloc en la posició circular, mentre els nois queden en la mateixa posició; el ball finalitza quan s’ha fet una volta completa i les parelles tornen a retorbar-se segons la formació inicial. En alguns llocs són els nois els que fan el desplaçament de rotació, mentre les noies es mantenen a la mateixa posició.
 |
| Ball pla d'Alinyà |
A la corranda els balladors continuen aparellats però en formació de renglera, agafats tots de les mans. La renglera es pot tancar, evolucionar de dreta a esquerra, passar per sota els ponts d’alguns balladors, fer i desfer cargols, etc. A la corranda la música s’anirà accelerant de mica en mica i podrà acabar amb un calderó en el qual els homes aixequen les noies per damunt dels seus caps. Aquí hi haurà un duel entre els músics i els balladors per veure qui resisteix més temps, si els músics aguantant la nota o els balladors aguantant les dones.
Bona part de les danses cerimonials catalanes que es conserven en l’actualitat tenen com a base el ball pla, cirscumstància prou indicativa de les fondes arrels d’aquest ball.