A Catalunya hi ha un tipus de dansa de parella en la qual les parelles no acostumen a barrejar-se entre elles, i si ho fan és només temporalment per retornar un altre cop a la pròpia. El ball pla i la jota en són dos exemples.
Ball pla i corranda
El ball pla ha estat una de les danses de parella més ballades a la meitat nord de Catalunya.
Aureli Capmany assenyala a la seva obra “La dansa a Catalunya” que es tracta d’una “baixa dansa”, medieval, que més o menys transformada va tenir el seu moment d’esplendor al segle XVIII. Va mantenir la seva popularitat fins al darrer quart del segle XIX, en que va ser substituïda per la sardana i els ballables de moda.
Aureli Capmany assenyala a la seva obra “La dansa a Catalunya” que es tracta d’una “baixa dansa”, medieval, que més o menys transformada va tenir el seu moment d’esplendor al segle XVIII. Va mantenir la seva popularitat fins al darrer quart del segle XIX, en que va ser substituïda per la sardana i els ballables de moda.
Musicalment acostumen a estar escrites en compàs ternari i a tenir dues frases musicals intercalades de vuit compassos que es poder repetir o no.
Molts balls plans acaben amb una part alegre i saltada anomenada, segons l’indret, corranda, llesta, juli, rebatut i fins i tot jota. Musicalment, pot ser la mateixa melodia del ball, però en compàs binari (com la majoria de balls saltats). A la corranda la música s’anirà accelerant de mica en mica i podrà acabar amb un calderó en el qual els homes aixequen les noies per damunt dels seus caps. Aquí hi haurà un duel entre els músics i els balladors per veure qui resisteix més temps, si els músics aguantant la nota o els balladors aguantant les dones.
Es considera un dels balls socials per excel·lència, la seva escassa complexitat fa que pugui ser ballat per tothom. Tot i així actualment no s’acostuma a ballar gaire, si es fa en festes molt concretes i per part d’esbarts dansaires.
La formació instrumental que acompanya aquest ball pot anar des de la cobla fins a un sol instrument, i, fins i tot, pot ser simplement cantada. Tampoc s’acostuma a parlar d’un grup concret i determinat d’instruments per a tocar el ball pla. Com apunt, cal dir que ell xilòfon no ha estat mai relacionat amb el ball pla.
Hi ha melodies del ball pla comunes a diverses localitats, n’hi ha moltes que tenen una cançó associada, com ara:
El ball pla, Roseta,
Roseta, Roseta.
El ball pla Roseta,
Roseta com va?
Ella en punteja, en punteja,
Ella en punteja amb peu pla,
Ella el repunta, el repunta
I el torna a repuntejar”