Ximbomba
Instrument de membrana. En la classificicació de Hornbostel-Sachs, membranòfon de fricció a un pal en contacte amb una membrana.
Consta d’un recipient de terra cuita (test, gerro, catúfol, etc.), llautó, fusta o altres que té la boca recoberta per una membrana tensada, amb un pal o canya subjecte a la part central d’aquesta.
En fregar rítmicament el pal amb la mà lleugerament humida, aquesta membrana es posa en vibració produint el so. El so de la ximbomba és ronc i penetrant i es considerada un instrument de so indeterminat.
Consta d’un recipient de terra cuita (test, gerro, catúfol, etc.), llautó, fusta o altres que té la boca recoberta per una membrana tensada, amb un pal o canya subjecte a la part central d’aquesta.
En fregar rítmicament el pal amb la mà lleugerament humida, aquesta membrana es posa en vibració produint el so. El so de la ximbomba és ronc i penetrant i es considerada un instrument de so indeterminat.
Tradicionalment s’ha utilitzat en l’acompanyament de cants populars, de ronda o carnaval i actualment, sobretot, en el repertori nadalenc a les reunions familiars o les colles d’amics. Cal destacar la popularitat d’aquest instrument a les Illes Balears on el seu ús ha anat passant de generació en generació per acompanyar les tonades de ximbomba (cançons).
Antigament, i degut a la seva utilització dins l’àmbit domèstic, la construcció solia ser casolana tot aprofitant algun estri de terra cuita ja inservible. Actualment però, es construeix en sèrie i de materials i mides molt variats. La simboba ha estat coneguda des de molt antic per diverses cultures del continent europeu, sovint associada a rites de fertilitat, i cada comunitat n’ha construït variants locals de formes i construcció.