Introducció:
A l’igual que la Jota de l’Ebre (explicada en l'apartat 2. La Mandolina), la Tonada de ximbomba és un altre tipus de glosa o de cançó improvitzada.
El glosat o cançó improvitzada té denominacions diverses i diferents formulacions lingüístiques i melòdiques segons els indrets i les ocasions, tot mantenint algunes característiques comunes: es tracta d’una melodia simple o relativament simple que el solista va repetint amb textos formulats de nou, i que sovint tenen una participació dels que l’escolten. En alguns casos es tracta de la repetició cantada d’un o dos dels versos que proposa el solista i en d’altres d’una resposta o tornada fixa, que a vegades és instrumental.
Moltes cultures del món comparteixen aquesta pràctica. Al nostre país trobem almenys 50 tonades diferents de glosa entre elles podem destacar: la perdiueta, el garrotín, les corrandes d’en Carolino, les jotes de l’Ebre, les cançons de pandero,les cançons de Simbomba, les albades, la glosa menorquina, etc.
La tonada de Ximboma o Simbomba
La pràctica de la Tonada de “Simbomba” és molt extesa a tot Mallorca, si bé en alguns indrets, com per exemple sa Pobla, adquereix més importància.
La podrem escoltar en colles, encontres específics i entorns familiars, però sobretot en les festivitats de Sant Antoni i Carnestoltes. El cant de Simbomba és un element essencial de la vitalitat d’aquestes festes i es continua cantant com les generacions passades sense modificar-ne l’entonació no temperada i característica d’aquest estil.
Molta d’aquesta vitalitat es deu a l’Associació Cultural Escola Festa de sa Ximbomba. Entre les cantadores de més renom hi ha Madò Buades, que ha col·laborat amb cantants de projecció i grups com Ximbomba Atòmica o Ensaladilla So Insisitent. També Antònia Mussola que a més de cantant treballa en s’Escola Festa de sa Ximbomba ensenyant els cants desde fa 13 anys.
Característiques:
Normalment el tipus de glosa que es practica amb simbomba és de repertori. Hi ha un repertori tant extens que amb l’únic recurs de la memòria, i aplicant-hi petites adaptacions en casos concrets, es poden cobrir la majoria de situacions de diàleg que el context requereix. Tot i així cada vegada es tendeix més a fer improvisacions reals.
Pot tenir de quatre a sis versos i es poden repetir tots els versos en dues estrofes o repetir el darrer vers de cada estrofa.
L’ordre de la rima pot ser de diferents maneres:
Vers 1
|
A
|
A
|
A
|
A
|
Vers 2
|
B
|
B
|
B
|
B
|
Vers 3
|
B
|
A
|
B
|
A
|
Vers 4
|
A
|
B
|
A
|
B
|
Vers 5
|
A
|
A
| ||
Vers 6
|
B
|
B
|