Llengua:
a) Llegir el text i preguntar si es tracta d’una endevinalla o una poesia. La podem considerar una poesia, però podem remarcar que en cap moment no ens diu el nom de l’instrument però si el de la "seva germana gran".b) Comptar els versos, veure les rimes.
Observem l’estrofa de 6 versos que cantem a la cantata “el ball sense un badall”:
Filla gran de la mandola,
no he sortit gaire estudiant,
a mi doneu-me tabola,
amb un estudiantet bergant.
A mi doneu-me tabola,
amb un estudiantet bergant.
Podem comparar la seva estructura amb la següent adaptació que han fet els alumnes del IES Manuel Sales i Ferrer d'Ulldecona de la jota "Jotes picada sobre el treball, l'amistat i la vida" del grup "En Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferrereries".
Veureu que com a la cantata, també repeteix els versos 3 i 4 amb el 5 i 6.
Veureu que com a la cantata, també repeteix els versos 3 i 4 amb el 5 i 6.
La gent quan parla dels joves,
només veu lo més dolent,
i mai no se'n dóna compte,
que ho "tinim" molt malament
només veu lo més dolent,
i mai no se'n dóna compte,
que ho "tinim" molt malament
i mai no se'n dóna compte,
que ho "tinim" molt malament
La podeu escoltar i veure a:
- Veure les rimes:
· En la cançó “Mandolina” de la cantata: mandola/tabola (rimes versos imparells), estudiant/bergant (rimes versos parells).
· En l'adaptació de la jota “Jotes picades sobre el treball, l’amistat i la vida”, per exemple a la primera estrofa, només rimen els versos parells: dolent/malament.
c) Vocabulari:
c) Vocabulari:
1) Tabola: acció de divertir-se sorollosament. Sinònims: Gatzara, Xerinola, Barrila.
2) Bergant: brètol, pillet, mala persona. Sinònim: bordegàs.
- Comentar que les jotes de l’Ebre, a l’igual que la resta de glosa o cançó improvitzada, sovint s’utilitza per queixar-se d’una manera divertida d’aquells aspectes de la societat que no ens agraden o que pensem que caldria millorar. Són una eina de crítica social (com el darrer vídeo que us mostràvem).
- Podríem glosar (si els alumnes estan habituats, sinó veure com s’apren a glosar en la unitat 3: “la Ximbomba”) amb la tonada de jota de l’Ebre queixant-nos de temes que podríem millorar de la nostra classe o de la nostra escola. Serà important fer-ho sempre amb un to divertit i no personalitzar.
Música
1. Comparar (amb vídeos, fotografies o dibuixos) una mandola i una mandolina. Parlar de les diferències i igualtats. Veure quines són les seves parts, comptar les cordes, etc.
2. Presentar les rondalles de l’Ebre. La paraula “Rondalla” prové de la que va ser la seva funció principal des de molt antic: rondar (anar pel carrer de casa en casa cantant cançons). Mica en mica aquesta pràctica ha caigut en desús, però en canvi la rondalla continua vigent acompanyant la dansa, ja sigui en ocasions puntuals o de manera estable. Aquest és el cas de les rondalles integrades en els grups de dansa tradicional, que acompanyen amb música en directe les actuacions dels dansaires. La rondalla actual està formada per un clarinet, una trompeta en Si bemoll, un bombardí, una guitarra i un guitarró. Abans que entressin els instruments de vent (més propis de la banda) la formaven llaüts, bandúrries, guitarres i guitarrons.
Podem escoltar i veure un exemple, és la Rondalla del Teixidor (amb en Torreta com a relleu del Teixidor):
3. La jota es caracteritza pel ritme ternari. Per tal de vivenciar aquest ritme amb els alumnes us proposem diferents activitats (segons la facilitat dels alumnes se’n podran fer més o menys):
· Escoltar una jota i només picar el primer temps (el temps fort).
· Podem dividir la classe en dos grups, fer que un grup piqui el primer temps fort (corporalment o amb instruments) i que l’altre camini aquest primer temps fort.
· També es pot fer el mateix treball amb la subdivisió ternària.
· Un cop ja hagin interioritzat les dues pulsacions, podem jugar a caminar només els temps forts i quan hi hagi un senyal acústic, els alumnes immediatament caminaran la subdivisió ternària. I s’anirà passant de l’una a l’altra a cada senyal acústic.
·També es pot fer que mig grup d’alumnes piqui només els temps forts i l’altre mig grup piqui la subdivisió ternària.
4. Juguem amb la introducció i el final de les jotes.
Una altra característica important de la jota acostuma a ser l’inici i el final d’aquesta. Per tal que els alumnes reconeguin aquestes “marques” d’inici i final podríem dir que les jotes “avisen” quan van a començar fent 4 negres d’avís. Podem jugar amb els alumnes a inventar i cantar diferents paraules o nombres per a marcar aquest avís. Exemples: “preparats, lles-tos, ja” ( o 1, 2, 3, ja!) i al final també “ja s’ha/a-ca-bat”. Podem escoltar la gravació de la jota del “ball sense un badall” i dir-ho, o picar-ho amb les mans o amb algun instrument. També podem buscar altres audicions de jotes que també ho facin, etc.
Exemples d’audició per a recòneixer la “marca” d’introducció de jota:
- Canalero-2, 1986. Auvi SA. Casset SA-2103
https://www.dropbox.com/s/g1brk5na6ix71pq/07%20-%20Jota%20-%20Canalero.mp3
5. Si volem cantar les jotes de l’Ebre podem utilitzar les següent partitures del bloc la glosa a l’escola (a l’estil del Teixidor o del Canalero):
5. Si volem cantar les jotes de l’Ebre podem utilitzar les següent partitures del bloc la glosa a l’escola (a l’estil del Teixidor o del Canalero):
Anem més enllà
1. Escoltem “Al ball sense un badall”
a) Escoltarem la peça “la Mandolina” de la cantata “Al ball sense un badall” i podrem distingir que hi ha un tema A (instrumental) i un tema B (cantat). Per tal de distingir aquests dos temes us proposem:
· Fer dos grups amb els alumnes, uns seran el grup del tema A i els altres el grup del tema B, cada grup només podrà moure’s quan senti el seu tema.
· Posteriorment podem picar amb algun instrument de percussió la subidivisió ternària en el tema A i només el temps fort en el tema B i després canviar.
b) Després de distingir el tema A i B, podem introduir la dansa de la jota de manera molt senzilla. Organitzarem els alumnes en parelles, fent mirall. En el tema B (part cantada) passarem el pès d’un peu a l’altre tot fent un lleuger balanceig (poc a poc es podria anar fent el pas de “valset”). En el tema A (part instrumental) farem un puntejat endevant en el temps fort, primer amb un peu que tornarà ràpidament al seu lloc i després amb l’altre (canviant de peu succesivament). Si es vol, es poden posar les mans a la cintura per facilitar l’activitat, si el mestre ho creu convenient també pot afegir el moviment de braços.
c) Pregunta i resposta.
- A l’audició de la peça "La Mandolina" de la Cantata "El ball sense un badall"( i també a la partitura de l’orquestració) podrem veure i escoltar el diàleg que hi ha entre la gralla i la tenora.
· Podem escoltar l’audició i interpretar la música a través de dues titelles que es moguin seguint aquest petit diàleg de pregunta i resposta.
· Podem distingir que cada instrument en la seva frase fa una melodia ascendent i després és descendent per acabar-la. Així doncs podem fer el gest amb una mà (o titella) d’anar amunt (quan puja la melodia) i d’anar avall (quan aquesta baixa) i després l’altra mà farà el mateix moviment.
· El moviment que hem fet amb les titelles o les mans el podrem fer posteriorment corporalment. Podem fer dos grups a la classe (fer dues files una davant de l’altra). Cada fila representarà un instrument (la gralla o la tenora), la primera fila anirà endavant quan la melodia és ascendent i endarrera fins a tornar a lloc quan és descendent i després serà el torn de la següent filera que farà el mateix. Així podrem veure la idea de diàleg.
· Posteriorment podrem practicar nosaltres petits diàlegs amb instruments Orff (seguint el joc entre ascendent i descendent o no). Si es creiés oportú, fins i tot es podria fer cantar a mode de pregunta-resposta i dialogar doncs amb la veu.
- En la reducció per piano podem veure el diàleg de pregunta i resposta a la mà dreta del piano: primer proposa una pregunta (compassos 42-46) i a continuació hi ha la resposta (compàs 46 al 50) i es repeteix el mateix procés de pregunta (compàs 50-54) i resposta (54-56). Ho podem tocar, fer escoltar, mirar-ho en la pissarra digital o el projector, etc.
2. Descobrim la partitura
- A la partitura podem observar que el compàs és ¾ tal i com hem anat picant, compàs ternari.
- A la partitura i a l’audició també podrem observar que les jotes acostumen a començar i acabar amb un ritme característic de 4 negres (en la peça “la mandolina” són acords placats). Tal i com hem treballat en el punt 4 de el bloc de Música.
3. Activitats interdisciplinàries
Coneixement del Medi Natural i Social:
Coneixement del Medi Natural i Social:
- Localitzar les terres de l’Ebre i Tortosa.
- Podem veure altres zones dels Països Catalans i fins i tot de la Península Ibèrica on també es balla jotes (per exemple: Aragó i Mallorca), buscar informació i veure en què s’assemblen, en que es diferencien,etc.
- Educació física: Comparar i experimentar la jota més saltada de Mallorca amb les més planeres de l’Ebre i de València.
- Matemàtiques: les matemàtiques estan molt lligades a la glosa, podem jugar a fer activitats tan senzilles com comptar els 6 versos de les estrofes fins a molt més complicades com picar amb les mans les síl·labes de les paraules de cada vers ( comptar-les i veure si són heptasíl·labs o octosíl·labs) passant per introduir el vocacabulari de “parell i senar” en els versos per distingir seva rima, etc.