La Mandola és un instrument de corda pinçada amb mànec i de caixa arrodonida.
En la classificació de Hornbostel-Sachs és un cordòfon compost tipus llaüt amb mànec.
En la classificació de Hornbostel-Sachs és un cordòfon compost tipus llaüt amb mànec.
Des del final del segle XVII a Alemanya, Itàlia i Espanya, els instruments de majors dimensions adoptaren el nom de mandora, pandora o bandúrria, i els més petits de mandolina.
Aquests constaven de: caixa de ressonància bombada, mànec amb quatre cordes dobles (ordres) i diapasó dividit en nou trasts. Tot i que les primeres van ser construïdes d’un sol bloc de fusta, a partir del segle XVII es construïren mitjançant la unió de diferents peces, arribant el nombre màxim d’ordre a cinc. Amb l’evolució de l’instrument es fabricaren mandoles de diferents mides, a les quals s’afegí cordes més greus fins arribar als nou ordres.
Aquests constaven de: caixa de ressonància bombada, mànec amb quatre cordes dobles (ordres) i diapasó dividit en nou trasts. Tot i que les primeres van ser construïdes d’un sol bloc de fusta, a partir del segle XVII es construïren mitjançant la unió de diferents peces, arribant el nombre màxim d’ordre a cinc. Amb l’evolució de l’instrument es fabricaren mandoles de diferents mides, a les quals s’afegí cordes més greus fins arribar als nou ordres.
Altres membres de la família de la mandola són:
-mandola contralt
-mandola tenor
-mandocello (afinat una octava més greu que la contralt)
- Mandolone (baix especial dels segles XVIII i XIX)
Compositors que han dedicat obres a la Mandola:
- Giuseppe Antonio Brescianello, circa 1690-175
- Johan Georg Albrechtsberger , 1736-1809.
- G. P. Telemann en les cantates sacres com a baix continu.
Mandolina
La mandolina és un petit instrument de corda pinçada i caixa piriforme amb fons bombat i mànec curt. En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec.
La taula harmònica, que presenta un petit desnivell a l’altura del pont, té una obertura central. El mànec es dividit en trasts fixos de metall i el claviller és pla, amb forma de pala, amb les clavilles situades a la part posterior. Les cordes se subjecten amb uns botons que hi ha a la part inferior de la caixa.
Pertany a la família de la Mandola i apareix amb caràcters propis a final del segle XVII. Històricament:
· La més antiga és la mandolina milanesa, amb sis ordres de cordes dobles de tripa que es pinçaven amb els dits. Afinació: sol4, re4, la3, mi3, si2, sol2.
· A partir del 1730 aparegué la napolitana, amb quatre ordres dobles de cordes de metall, trasts metàl·lics, fons molt bombat, tapa corbada per sota el pont i subjeccions per a les cordes a l’extrem del cos. Va ser pensada per a tocar només amb plectre.
Aquest model va ser més conegut i els artesans de la família Vinaccia que treballaren a Nàpols durant dos segles el van fer evolucionar afegint trasts al diapasó i ampliant el registre de l’instrument cap a l’agut. Afinació: mi4, la3, re3, sol2.
El fons de les mandolines i els llaüts acostumaven a ser bombats i formats per diverses costelles, però en la primera dècada del segle XIX a França i Portugal s’utilitzaren models amb el fons pla.
Tot i que la mandolina s’ha convertit en un instrument de música popular, també ha participat de la música culta. Veiem com compositors com ara:
- Antonio Vivaldi compongué diferents concerts per una i dues mandolines i orquestra (1736).
- G.F. Händel la va uní a l’arpa en el seu oratori Alexander Balus (1748).
- Mozart la utilitzà per acompanyar la veu a Don Giovanni (1787).
- L.V. Beethoven, G. Verdi, G. Malher i A. Schönberg també utilitzaren la mandolina en obres importants.
La coincident afinació i digitació amb el violí afavorí la seva difusió, i es publicaren peces de solista escrites indiferentment per a violí o mandolina.
La mandolina napolitana fou molt popular al segle XIC a Itàlia i sovint sonava en l’orquestra.
Als Estats Units, els instruments de fons pla han gaudit de popularitat en les orquestres de mandolines. A finals del segle XX veiem que les versions elèctriques s’usen molt en la música country and western, com a instrument solista o com a integrant d’un grup.