2.1. Génere

Important: la Jota de la cantata "Al ball sense un badall" és la Jota de l’Ebre
Introducció:
La Jota de l’Ebre és un tipus de glosa o de cançó improvitzada.  
El glosat o cançó improvitzada té denominacions diverses  i diferents formulacions lingüístiques i melòdiques segons els indrets i les ocasions, tot mantenint algunes característiques comunes: es tracta d’una melodia simple o relativament simple que el solista va repetint amb textos formulats de nou, i que sovint tenen una participació dels que l’escolten. En alguns casos es tracta de la repetició cantada d’un o dos dels versos que proposa el solista i en d’altres d’una resposta o tornada fixa, que a vegades és instrumental.
Moltes cultures del món comparteixen aquesta pràctica. Al nostre país trobem almenys 50 tonades diferents de glosa entre elles podem destacar: la perdiueta, el garrotín, la cançó de simbomba, les corrandes d’en Carolino, les jotes de l’Ebre, les cançons de pandero, les albades, la glosa menorquina, etc.
La jota de l’Ebre
És un estil d’improvisació encara vigent al Baix Ebre i el Montsià. L’acostumen a practicar els cantadors professionals que assisteixen a les seves cites acompanyats per les rondalles, petites formacions de vents i cordes, ocasionalment amb alguna percussió.  La rondalla actualment acostuma a estar formada per un clarinet, una trompeta en Si bemoll, un bombardí, una guitarra i un guitarró. El cantant ha de cantar amb veu potent i aguda per ajustar-se al volum de la rondalla. En situacions més espontànies, les jotes es canten a pèl, si bé dominen dues tonades (conegudes com el “Canalero” i la del “Teixidor”) tampoc són opcions tancades i cada cantador pot arribar a tenir-ne una de pròpia.
Antigament els cantadors van tenir una important funció social: arrossegaven molta gent de festa tota la nit, generaven opinió i arribaven a arranjar litigis de tota mena.
La jota avui és un element viu en les Terres de l’Ebre, la gent l’acostuma a cantar i ballar en festes, casaments i comunions.  
Actualment es canten estrofes de sis versos. La rima assonant hi és perfectament permesa. Els versos senars poden ser lliures. Els acords són invariablement una alternança de tònica i dominant. Consta de dues parts la part cantada “cobla” i la part instrumental, “tocateta”.
Alguns cantadors són Agustin Bonet “Agustinet” (de Deltebre), Jordi Guarch “lo Teixidor” (l’Aldea,1931-2011) amb en Torreta com al seu relleu i Josep Arasa “Joseret” (1950). Mica en mica les dones també van cantant en grups de jotes com ara el grup “Jota a la plaça” amb la cantant Sofia Morales.
A continuació podeu veure un vídeo amb aquesta cantaora: