Llengua:
- Jugar amb l’endevinalla que apareix a la cantata, quin instrument pot ser?
Ballar enmig de la plaça -amb manxa de ferrer i dits de rellotger- és el que fa amb més traça.
Ballar enmig de la plaça -amb manxa de ferrer i dits de rellotger- és el que fa amb més traça.
- Veure les rimes del text: plaça/traça, ferrer/rellotger.
Vocabulari de paraules noves: manxa, ferrer...
Vocabulari de paraules noves: manxa, ferrer...
Parlar dels instruments utilitzats en els grups d’havaneres: acodió cromàtic, guitarra i els altres que poden aparèixer (contrabaix o fins i tot baix elèctric) o percussió, etc. Serà important fer-los adonar que l’instrument principal és la veu i sovint hi ha segones veus.
- També podem parlar del vestuari habitual dels cantaires d’havaneres: gorra, samarreta a ratlles, pantalons negres o blau marí.
Música
1. Presentar l’acordió.
Ho farem a través de vídeos, fotografies, dibuixos o a poder ser, amb instruments reals.
a) Comparar un acordió cromàtic i un diatònic (tamany, teclats,etc.) Establir diàleg amb els nens. Veure les principals igualtats (per exemple que els dos són instruments de vent i tenen un manxa) i diferències.
b) Comentar les parts que tenen: manxa, teclat i/o botonera a la part dreta, esquerra, etc.
b) Comentar les parts que tenen: manxa, teclat i/o botonera a la part dreta, esquerra, etc.
c) En l’acordió diatònic: si es pot, experimentar què passa si toquem un botó quan s’omple la manxa d’aire i què passa si toquem el mateix botó quan buida l’aire. Si no es pot experimentar, explicar-ho. Es pot exemplificar també amb l’harmònica ja que amb l’aire xuclat o expulsat també canvia la nota.
2. Veure quins són els instruments que acostumem a trobar en un grup d’havaneres: la veu/s masculines, la guitarra, l’acodió cromàtic i el contrabaix. Presentar-los, escoltar-los, etc.
En el següent vídeo podrem veure molt bé tots aquests instruments:
3. Escoltar una havanera i agafar-nos per les espatlles un al costat de l’altre i ens gronxem espontàniament amb el ritme binari de la música (podem comentar que en algunes cantades d’havaneres podem veure gent que fa aquest moviment).
4. Picar el ritme d’havanera. Ho podem fer amb diferents timbres corporals o bé amb instruments. També podem fer dos grups: un picarà el ritme d’havanera i l’altre només el primer temps fort.
Podem escriure el ritme i veure quines figures rítmiques amb les que està escrit coneixem.
Anem més enllà
1. Escoltem “el Ball sense un badall”
En l’audició d’aquesta peça podem distingir que el contrabaix va fent el ritme d’havanera quaternari desde el principi fins al final. Podem escoltar-lo i anar-lo picant (per exemple: amb dos dits sobre el palmell de la mà per tal de poder seguir escoltant la música).
2. Descobrim la partitura
Amb alumnes més grans podríem observar la partitura de reducció per a piano en la qual les veus que canten no fan el ritme d’havanera que hem conegut fins ara, sinó que utilitzen la síncopa. Podríem jugar a endevinar quin ritme és i comparar-lo amb els ritmes d'havanera que hem comentat en l'apartat 1.1. Génere.
3. Activitats interdisciplinars:
Coneixement del Medi Natural i Social:
- Treballar el mar, els mariners, la pesca, etc.
- Localitzar l’illa de Cuba, veure que les “illes” estan envoltades de mar. Comentar que Cuba es troba en les Antilles i concretament en les “Antilles majors”.
- Parlar del Rom, beguda que s’acostuma a prendre en les cantades d’havaneres, mirar la seva recepta (en l'apartat 1.5. Enllaços i materials complementaris), experimentar perquè crema l’alcohol, etc.
Educació Artística: Visual i Plàstica: fer un mural del mar amb diferents materials.
Anglès: la cantata està traduïda íntegrament a l’anglès en la part final de la partitura. Si es vol, es poden fer diferents propostes desde l’aula d’anglès en relació a algun fragment del text o cançó, teatralitzar, dir-ho en català i en anglès, etc.