Acordió diatònic
Acordió
El nom de l’acordió prové de la capacitat d’aquest instrument en fer sonar acords prefixats. Té origen a principi del segle XIX quan s’inventaren diversos instruments de llengüetes lliures, com l’harmònica de boca. L’acordió és un instrument de vent amb teclat.
En la classificació Hornonstel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta. Es composa de dues caixes de fusta on s’allotgen les llengüetes, unides per una manxa que genera el corrent d’aire, i que suporten dos teclats. El teclat de la mà dreta és melòdic i pot ser del tipus piano (acordió cromàtic) o bé de botons (acordió diatònic). El teclat de la mà esquerra és de botons i permet fer sonar acords i baixos per a l’acompanyament. Els primers instruments tenien un sol teclat i només podien emetre alguns acords. Més endavant el teclat esdevingué melòdic, i aparegué el teclat d’acompanyament que feia sonar un nombre reduït d’acords. Aquests primers acordions usaven el sistema bisonor, en què cada botó fa notes o acords diferents segons si la manxa bufa o xucla. El teclat melòdic incorporà de seguida nous rengles de botons, i el d’acompanyament n’augmentà el nombre. Aquests acordions, anomenats diatònics, es van convertir en indispensables en totes les formacions de música tradicional, i continuen vigents. El seu model més habitual als Països Catalans és el de dos rengles de botons i vuit baixos.
Actualment on trobem més acordionistes és a Catalunya i es fa palès en la granTrobada d’Acordionistes del Pirineu, que des del 1976 es celebra cada mes de Juliol a Arsèguel (Alt Urgell) i que n'és un dels punts de reunió més importants. Cap a final del segle XIX, es va inventar el sistema d’acordió unisonor o acordió cromàtic, que fa sonar la mateixa nota o acord tant en xuclar com en bufar. Els acordions cromàtics disposen els botons dels baixos seguint una ordenació per quintes i tenen de tres a cinc rengles en el teclat melòdic. A les últimes dècades, la invenció de l’acordió electrònic (que no és sinó un acordió cromàtic amb prestacions d’orgue electrònic) ha enriquit el ball d’acordió amb nous timbres i ritmes.
El nom de l’acordió prové de la capacitat d’aquest instrument en fer sonar acords prefixats. Té origen a principi del segle XIX quan s’inventaren diversos instruments de llengüetes lliures, com l’harmònica de boca. L’acordió és un instrument de vent amb teclat.
En la classificació Hornonstel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta. Es composa de dues caixes de fusta on s’allotgen les llengüetes, unides per una manxa que genera el corrent d’aire, i que suporten dos teclats. El teclat de la mà dreta és melòdic i pot ser del tipus piano (acordió cromàtic) o bé de botons (acordió diatònic). El teclat de la mà esquerra és de botons i permet fer sonar acords i baixos per a l’acompanyament. Els primers instruments tenien un sol teclat i només podien emetre alguns acords. Més endavant el teclat esdevingué melòdic, i aparegué el teclat d’acompanyament que feia sonar un nombre reduït d’acords. Aquests primers acordions usaven el sistema bisonor, en què cada botó fa notes o acords diferents segons si la manxa bufa o xucla. El teclat melòdic incorporà de seguida nous rengles de botons, i el d’acompanyament n’augmentà el nombre. Aquests acordions, anomenats diatònics, es van convertir en indispensables en totes les formacions de música tradicional, i continuen vigents. El seu model més habitual als Països Catalans és el de dos rengles de botons i vuit baixos.
Actualment on trobem més acordionistes és a Catalunya i es fa palès en la granTrobada d’Acordionistes del Pirineu, que des del 1976 es celebra cada mes de Juliol a Arsèguel (Alt Urgell) i que n'és un dels punts de reunió més importants. Cap a final del segle XIX, es va inventar el sistema d’acordió unisonor o acordió cromàtic, que fa sonar la mateixa nota o acord tant en xuclar com en bufar. Els acordions cromàtics disposen els botons dels baixos seguint una ordenació per quintes i tenen de tres a cinc rengles en el teclat melòdic. A les últimes dècades, la invenció de l’acordió electrònic (que no és sinó un acordió cromàtic amb prestacions d’orgue electrònic) ha enriquit el ball d’acordió amb nous timbres i ritmes.
Important:
Cal especificar que dins els grups d’havaneres l’acordió acostuma a ser sempre l’acordió cromàtic. Ara bé, en la cantata la compositora ha utilitzat l’acordió diatònic (que és el que podrem sentir a la gravació). En conseqüència en l’explicació de l’instrument parlarem dels dos tipus d’acordions.