La sardana
La sardana es defineix com un ball obert, participatiu i democràtic.
La figura coreogràfica és formada per un grup de balladors en cercle que, donant-se les mans i de cara al centre, segueixen la seqüència de tirades amb la combinació de dues menes de passos, puntejat i canvi, cadascun dels quals es correspon amb un compàs de la música. Els passos oscil·len a dreta i esquerra, de manera que fan correspondre els curts amb un cicle de quatre passos i els llargs amb un cicle de vuit.
Els curs poden variar de divuit a quaranta compassos, i els llargs, sense límit exprés acostumen a situar-se entre cinquanta-cinc i vuitanta-cinc compassos. Per tal que la música i els balladors acabin les tirades al mateix temps, aquests han de comptar el nombre de compassos i modificar els darrers grups de passos en funció de la tirada i del costat on calgui acabar. D’aquest càlcul se’n diu repartir, i a cada rotllana hi ha un dansaire responsable d’anunciar les reparticions.
La interpretació de la sardana ve precedida per un preludi de flabiol, instrument que també marca el contrapunt en què no es balla. La peça s’acaba amb un acord final amb cop sec en què els balladors, com a gest de comiat, avancen els braços en direcció al mig de la rotllana.
Amb més o menys fortuna, han sorgit iniciatives d’escurçament de l’estructura corogràfica amb la reducció de les tradicionals deu tirades de compassos “curts” i “llargs”. Els anomenats “punts lliures” en el ball o les experiències i propostes d’innovació musicals i coreogràfiques com la Sardanova, en són un clar exemple.