"Tam tam" és l'instrument del que parla en la poesia en Miquel Desclot i el títol de la cançó de la Guida Sellarés. Com que l’acompanyament d'aquesta peça és de tabals per a fer un Toc de diables, ens centrarem en l'explicació del Tabal i no del "Tam tam".
Tabal
El tabal o timbal.
En la classificació de Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa del grup de tubulars cilíndrics de dues membranes. En la classificació tradicional, instrument de percussió indeterminat.
És un dels instruments de percussió més usats arreu del món, amb notable i singular presència dins el conjunt dels instruments tradicionals catalans (colles de grallers o dolçainers, per exemple). Hom en fa servir de grossos i de petits com a solistes o bé com a acompanyants, segons el lloc i el costum. Pel fet que el seu ús és tan estès, sovint és anomenat, de manera confusa i indistinta, tabal, tambor i, a vegades, tamborí.
El timbal, que és un tambor de doble membrana, pot tenir mides molt diverses, oscil·lant entre 30 i 50 cm. de diàmetre. En la música tradicional acostumen a ser de fusta, les dues membranes es mantenen fixades als extrems del cos de l’instrument pressinant-ne els riscles amb l’ajut de dos cèrcols, lligats l’un amb l’altre amb una corda que, a tal fi, té unes anelles de tensió, de cuir, que permeten aconseguir el so més convenient. El so es produeix en percudir la membrana superior amb dues baquetes. L’instrument sol anar penjat al coll de l’intèrpret, que acostuma a situar-se’l a l’altura de la cintura, la qual cosa li permet fer-lo sonar mentre es desplaça.
 |
| Correfoc infantil a les festes majors del barri de Gràcia, Barcelona |