1.1. Gènere

L'havanera
Sorgida a Cuba a la primera meitat del segle XIX, és una dansa i cançó de “tempo” moderat i metre binari. També s’anomena, en ocasions, contradansa criolla i va ser conreada tant en ambients de saló, com populars.  Es diu que l’havanera prové de la country-dance anglesa que arribà a Cuba en diferents formes a través dels espanyols, que ja l’havien assimilat.
En la segona meitat del segle XIX es difongué per l’Estat Espanyol, vehiculada especialment mitjançant la Sarsuela , i també per tota Europa. A Espanya les havaneres van arrelar com a cançó de taverna i també com a repertoris de les societats corals. L’havanera utilitza freqüentment les síncopes i presenta uns esquemes rítmics molt característics.

En ritme binari


En ritme quaternari

Formalment, consta d’una breu introducció seguida per dues seccions, la primera en mode menor i la segona en mode major (com la cançó d’ “El meu avi”).
Havaneres que han aconseguit una gran popularitat són les de de Sebastián Iradier: “La Paloma” o el “El Arreglito” en la qual es va basar G. Bizet per a la coneguda havanera de l’òpera “Carmen”.
La popularització de l'havanera també arriba a gèneres com la sarsuela : Marina (1855) de Pascual Arrieta, La corte del Faraon (1910) de Perrin i Palacios.... Fins i tot arriba a un gènere considerat d'èlit com l'òpera, en el que té el seu principal exponent en l'obra Carmen (1875) de George Bizet. Molts altres compositors han incorporat aquest gènere a les seves obres: C. Saint-Saëns, E. Chabrier, C. Debussy, M. Ravel, I. Albéniz, M. De Falla o X.Montsalvatge.
Actualment tenim un ampli repertori, popularitzat per tot el país, i que prové de la cançó de taverna, la tradició sarsuelistíca i les noves composicions elaborades segons motlles tradicionals.  Les havaneres acostumen a ser cantades per grups de tres o quatre veus masculines acompanyades per instruments com la guitarra, el contrabaix i l’acordió (que tant fa melodies com harmonies).
Les havaneres acostumen a parlar d’uns mitificats orígens cubans (el mar, els vaixells, les palmeres, les belles mulates que enamoren els mariners, la Guerra de Cuba...) i es canten tant en castellà com en català. Els recitals d’havaneres són molt generalitzats a les festes majors, a més dels festivals específics d’aquest gènere com la Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell (Baix Empordà) que des de l’any 1967 ha aconseguit crear una assistència multitudinària.